Entrà a la Companyia de Jesús el 1754. A conseqüencia de l'expulsió de l'orde, l'abril del 1767, s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya. Tornà a València el 1798.
Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab (Bolonya 1780), fou conegut sobretot per les seves tragèdies en italià, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani.
Amb els també jesuïtes Joan B. Colomes i Bernat Garcia formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes.
Les seves obres tenien sovint una temàtica castellana: Ifigenia in Aulide (1779), Ormisinda (1783, inspirada en Moratín), Lucia Miranda (1784), Giovanni Blancas i Sancio Garcia (imitació de Cadalso la segona, i ambdues del 1793), entre d’altres. Com a poeta, escriví versos circumstancials, en llatí (Carmina, 1790) i castellà.