Es doctorà a Barcelona; estudià matemàtiques i física a Zuric i seguí diversos cursos a les universitats de París, de Lovaina i de Friburg. Catedràtic de filosofia de les ciències de la Universitat de Barcelona (1934), hi introduí la logística i la filosofia de les ciències. Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i és considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana. Característica seva és l’atenció que fa al llenguatge filosòfic i les estretes relacions que aquest manté amb el llenguatge científic i el literari. La seva obra més important és Metafísica natural estabilizada y problemática metafísica espontánea (1963), antologia arrelada en la realitat natural moderna, no pas com a elucubració, sinó com a activitat de l’home que treballa i que organitza els fruits del seu treball. Cal destacar-ne, a més, Introducció a la Logística (1934), Assaigs moderns per la fonamentació de les matemàtiques (1934), Invitación al filosofar (1942), Filosofía de las ciencias (1942), Antropología filosófica contemporánea (1957), Introducción literaria a la filosofía (1964), Humanismo teórico práctico y positivo según Marx (1965), Invitación a filosofar según el espíritu y letra de Antonio Machado (1967) i Ensayos (1970).