Gil Gelpí i Ferro

(Tossa de Mar, Selva, 1822 — l'Havana, 1890)

Escriptor.

Rebé formació eclesiàstica, però molt aviat s’inclinà als estudis de nàutica. De jove viatjà a les Repúbliques del Riu de la Plata i residí un temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana (1860). El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari fins que el 1871 esdevingué La Voz de Cuba. Tornà a la Península i s’establí a Madrid, on creà un periòdic especialitzat en temes antillans. Retornà a Cuba, on fundà també el diari “La Constancia”. Fou col·laborador al Diario de la Marina i corresponsal del Diario de Barcelona a l’Havana. Dins de la seva obra, cal destacar Estudios sobre la América, conquista, colonización, gobiernos coloniales y gobiernos independientes (1864), Situación de España y de sus posesiones de ultramar; su verdadero peligro i el único medio de conjurarlo(1871), Álbum histórico, fotográfico de la Guerra de Cuba... (1872), Los autonomistas de Cuba... (1879) i Historia de la revolución y guerra de Cuba (1887-89), que deixà incompleta. En aquestes obres proposava solucions per evitar la independència de les colònies.