La capital és Atlanta. El relleu presenta dos sectors ben diferenciats: el NW, muntanyós, format pels contraforts apalatxians, i la resta de l’estat, ocupat per la plana, que, inclinada de NW a SE, és formada per material argilós i calcari. La costa és baixa. De clima subtropical, la mitjana de pluviositat anual és de 1 250 mm. El sistema fluvial és determinat per l’existència del Blue Ridge, al NW (altitud màxima: 1 453 m al pic Brasstown Bald), que obre dos vessants, sobre l’Atlàntic i el golf de Mèxic, respectivament. Grans extensions forestals (pins, roures, faigs; prop de 2/3 del territori) hi determinen l’existència de les indústries de paper de premsa. Hi ha també indústria química i automobilística. L’agricultura és dedicada al cotó i al tabac i, en més petita proporció, al blat de moro, els cacauets i els productes d’horta. La ramaderia és sobretot de bestiar oví, boví i porcí. En mineria és important la bauxita i el caolí. La població, urbanitzada sobretot entorn d’Atlanta, té una densitat de 45 h/km2 [est 1993] i és en el 27% de raça negra. L’únic port destacable és Savannah. És la més recent de les tretze colònies britàniques de l’Amèrica del Nord, i el seu nom deriva del del rei Jordi II. Fou creat el 1732 com a resultat dels esforços de James Oglethorpe i del desig del govern anglès de preservar les Carolines dels atacs dels espanyols de la Florida i dels francesos de la Louisiana. En començar la guerra de Secessió (1861) s’adherí als sudistes; llur desfeta, i especialment l’abolició de l’esclavitud, comportà el desballestament de l’economia de l’estat en fer inviables les grans plantacions de cotó. El 1870 Geòrgia reingressà de nou a la Unió. És un dels estats on el problema racial s’ha manifestat amb més virulència.