Estudià lleis a Valladolid i a Madrid, on s’adscriví als cercles literaris romàntics. El 1837 començà a col·laborar en diversos periòdics i hi publicà assaigs filosòfics, poesies i, sobretot, articles de costums que ja manifesten alguns trets característics de la seva gran novel·la històrica El señor de Bembibre (1844), que descriu els amors conflictius d’una dama i un templer, en el marc històric de les lluites de Ferran IV i els templers al s XV.