Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez

(Barcelona, 3 de setembre de 1944)

Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez

© Fototeca.cat

Crític i tractadista d’art, fill de Ricard Giralt i Miracle.

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona (UB) i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i diplomat en disseny i comunicació per la Hochschule für Gestaltung d’Ulm (Alemanya).

Ha estat professor de l’escola de disseny Elisava (1966-73), de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB (1978-87) i de la Facultat de Belles Arts de la UB (1979-80), i també, cap del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1982-87), director gerent de la Fundació Caixa Catalunya (1987-89), director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1989-94), creador i director de l’Espai Gaudí de la Fundació Caixa Catalunya (1995-2000), membre del Real Patronato del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (2003-05) i director científic de l’Istituto Europeo di Design Barcelona (2004-07). Fou també president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (1981-91) i vicepresident de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (1980-83). Ha organitzat nombroses exposicions. La seva activitat en el comissariat d’exposicions i esdeveniments culminà amb el nomenament, el 1999, com a comissari general de l’Any Internacional Gaudí Barcelona 2002 i, posteriorment, de l’Any Internacional Dalí (2004).

S’ha especialitzat en el coneixement dels corrents artístics contemporanis, les activitats artesanals, el disseny gràfic i industrial i la crítica arquitectònica. Crític d’art al setmanari Destino (1966-76), responsable de la secció d’art del diari Avui (1976-82) i director de la revista Batik (1973-78), és coautor de Cataluña II (1978), Argenters i joiers de Catalunya (1986) i coordinador del Llibre blanc del disseny gràfic a Catalunya (1985). Així mateix, és autor de L’art català contemporani (1972), Plateros y joyeros de Cataluña (1985), Dalí, un artista multidimensional (1990), Joan Miró i el Camp de Tarragona (1994), La Pedrera. Arquitectura i història (1999), Crítica i crítiques. Escrits d’art (2005), Cartells de la col·lecció Fornas. Producció gràfica de la Segona República i la Guerra Civil (2006), quatre volums de Cartells catalans (2007, 2008, 2009 i 2010), editats per Enciclopèdia Catalana, el primer dels quals, Del Modernisme a l’Exposició Internacional del 1929, rebé el 2007 el premi al millor llibre editat del Ministeri de Cultura espanyol, i La Barcelona de Català-Roca (2008, amb text de Carlos Ruiz Zafón).

El 1991 fou nomenat membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i el 2003 rebé el Premi Nacional de Cultura per la seva tasca com a comissari de la mostra “Gaudí. Art i disseny”. L’any 2013 fou condecorat amb la Creu de Sant Jordi i el 2019 amb la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona. És patró, per desig del poeta, de la Fundació Joan Brossa de Barcelona, de la qual actualment és vicepresident. Des del desembre de 2011 forma part del Consell de Cultura de la ciutat de Barcelona. El febrer del 2022 donà el seu arxiu personal a l’Arxiu Nacional de Catalunya.