S'educà amb el futur Felip II, sobre el qual tingué un gran ascendent; aquest, el 1559, li concedí el principat d’Èboli (Sicília) i el marquesat de Diano (Nàpols). El 1568 participà en el consell reial que determinà el confinament del príncep Carles. Conseller d’estat, fou cap de la facció contrària a la del duc d’Alba; propugnà una política moderada i negociadora als Països Baixos i una solució federalista aragonesa que respectés els furs i els costums dels diferents regnes integrants de la monarquia hispànica.