Joaquim Gomis i Sanahuja

(Barcelona, 20 d’abril de 1931 — Barcelona, 20 de desembre de 2013)

Escriptor.

Germà dels també escriptors Llorenç i Joan Gomis, s’ordenà de sacerdot el 1957 i posteriorment es llicencià en teologia a Roma, estada que li permeté conèixer directament el Concili Segon del Vaticà, que guià tota la seva trajectòria posterior. Rector de la parròquia de sant Just Desvern, amb els seus germans i la seva cunyada Roser Bofill fou fundador de les revistes pastorals El Ciervo (1951) i Foc nou (1974). Promotor del Centre de Pastoral Litúrgica (1965), que fou un focus de renovació de l’Església a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol. Escriví un gran nombre d’articles sobre pensament i ètica cristianes. L’any 1991 se secularitzà. Assagista incisiu i de vegades paradoxal, publicà El sentit del Concili (1962), Cartes a set joves (1964), molt reeditat, ¿Qué pasa en la Iglesia? (1970) i, en col·laboració, Sobre Déu, Crist i altres coses (1973) i Lluita-Festa (Quaresma-Pasqua) (1974).