Gotmar

(?, segle IX — ?, segle IX)

Primer bisbe de la diòcesi restaurada de Vic (886-901).

Des del 881 regia la diòcesi en qualitat d’arxipreste, fins que fou consagrat per l’arquebisbe Teobard de Narbona. Féu construir la nova catedral del vicus o raval d’Osona, que consagrà el 888; també consagrà els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i les esglésies de Tona, de Sant Martí del Congost, etc. És el veritable endegador de la diòcesi reconquerida per Guifré el Pelós el 879. El 887 participà en el cisma d'Esclua, i el 889 obtingué del rei Ot de França un privilegi que li concedia drets fiscals a Vic i a Manresa, en detriment del comte Guifré. Un nou privilegi del 890 arranjà aquestes diferències amb el comte, i aquell mateix any, en un concili de Port, es reconcilià amb l’arquebisbe de Narbona i es desféu l’obra cismàtica d’Esclua.