Gran enciclopèdia catalana

Gran enciclopèdia catalana

© Fototeca.cat

Enciclopèdia universal i destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans.

La primera edició, en 15 volums (1969-80), inclou un Atles universal català (1983; reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999) i set suplements d’actualització (1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012).

L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia. Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62 i de Curial Edicions Catalanes Max Cahner (en 1965-80) i el geògraf Enric Lluch (en 1965-69), que s’apartà de la realització per voluntat pròpia tot i que fou clau per al projecte a causa de la seva experiència en el món de les enciclopèdies per la seva tasca a Editorial Planeta. L’any 1969 Banca Catalana, el principal creditor d’Edicions 62, imposà la separació de l’editorial del projecte, i se’n feu responsable; llavors es creà Enciclopèdia Catalana, SA (ECSA) com a nova editora de l’obra.

El projecte primitiu, que consistia en la traducció i l’adaptació d’una enciclopèdia estrangera, sorgí d’una conversa entre Enric Lluch i Max Cahner. Fou transmès al primer equip de treball, format per Enric Lluch, Josep M. Ferrer, Joan-Lluís Marfany, Núria Aramon, Hortènsia Curell, Domènec Aguilar, Jordi Carbonell, Glòria Galera i Assumpta Bachs. Aviat, però, s’abandonà la idea d’una traducció i l’objectiu passà a ser la creació d’una enciclopèdia integral, amb un contingut que superés la separació entre la cultura humanística i la científica. Entre els principals assessors en el camp de la història cal destacar els noms de: Josep M. Ainaud i de Lasarte, Roger Alier, Joan Bada, Francesc Bonamusa, Max Cahner, Enric Casassas, Joan B. Culla, Eulàlia Duran, M. Teresa Ferrer i Mallol, Armand de Fluvià, Josep Fontana, Emili Giralt, Ernest Lluch, Josep M. López i Piñero, Albert Manent, Isidre Molas, Joaquim Molas, Anscari M. Mundó, Antoni Pladevall, Miquel Porter i Moix, Joan Reglà, Jaume Sobrequés i Callicó, Miquel Tarradell i Miquel Crusafont.

Per a la inclusió dels personatges catalans es buidaren obres de referència i diccionaris biogràfics fonamentals: J. Capeille per al Rosselló; Elias i de Molins i Torras Amat per al Principat; Ximeno, Just-Pastor Fuster i Rivelles per al País Valencià; Joaquim M. de Bover i Bernat Fàbregues per a les Balears, i l’inventari de Marià Aguiló. Les entrades de cada personatge inclouen la biografia, les influències, la metodologia i les obres principals. L’Enciclopèdia dedica una atenció especial a les ciències auxiliars de la història, com la numismàtica, l’heràldica, la paleografia, etc. També inclou institucions, escoles i tendències historiogràfiques i obres.

Entre el 1986 i el 1989 en fou publicada una segona edició, en 24 volums, dirigida per Jesús Giralt. Del 1992 al 2002 hom la reimprimí periòdicament amb actualitzacions. El primer suplement d’aquesta segona edició aparegué el 1993, al qual seguiren cinc suplements més (1998, 2001, 2006, 2009 i 2012).

Del 1997 al 2008 hom en pogué consultar una edició electrònica de pagament (Hiperenciclopèdia). Des del febrer d’aquest darrer any, juntament amb els articles de l’obra Gran diccionari de la llengua catalana, és de consulta lliure des del portal d’internet www.enciclopedia.cat. El setembre del 2010 aquesta versió per internet de la Gran enciclopèdia catalana adoptà un nou format, i incorporà un editor per a col·laboracions voluntàries dels usuaris. Finalment, el març del 2013 s’estrenà una nova versió digital de la Gran enciclopèdia catalana que, sense la possibilitat d’edició col·laborativa, continua actualitzant-ne els continguts i redactant-ne de nous. Des d’aquest any, al cercador www.enciclopedia.cat, a més dels continguts de la Gran enciclopèdia i del Gran diccionari de la llengua catalana, es poden consultar altres obres temàtiques —Història natural dels Països Catalans, Catalunya romànica, Biosfera, Enciclopèdia de medicina i salut, Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, Tradicionari, Enciclopèdia de l’esport catalàAnuarisEnciclopèdia temàtica ProaAtles de la diversitatAtles de la presència catalana al món, Art de CatalunyaDel romà al romànic, L’art gòtic a CatalunyaEl ModernismeCaixes i bancs de CatalunyaFàbriques i empresaris, Història econòmica de la Catalunya contemporàniaTècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporàniaAprendre a aprendreAtles electoral de la Segona República a CatalunyaHistòria de la Generalitat de Catalunya i els seus presidentsLluís Companys, president de Catalunya, etc.—, diccionaris bilingües (castellà, francès, anglès, alemany i italià), el Diccionari der aranés, el Diccionari de sinònims Franquesa i el Conjugador de verbs catalans, obres que s’han anat incorporant al portal després de la seva digitalització.