i Joan Maria Guasch i Miró | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Maria Guasch i Miró

Joan Maria Guasch i Miró
© Fototeca.cat
poètica poètica
Poeta.
Barcelona, 1878 — Barcelona, 1961

La seva poesia parteix de l’èxtasi maragallià i recull l’experiència de la vida muntanyenca. Escriví èglogues, idil·lis, madrigals i evocà fades i goges, a la manera modernista. Publicà Poesies (1900), Joventut (1900), Pirinenques (1910), la seva obra més característica, Ofrena (1912), Branca florida (1923), Camí de la font (1930), La rosa dels cinc sentits (1937) i Amor i tardanies . El 1909 fou proclamat mestre en gai saber. La seva segona muller, Maria Montserrat Borrat, fundà amb la seva ajuda econòmica, a la postguerra, l’editorial Estel.

Llegir més...