Eusebi Güell i Bacigalupi

(Barcelona, 15 de desembre de 1846 — Barcelona, 9 de juliol de 1918)

Eusebi Güell i Bacigalupi

© Fototeca.cat

Industrial i mecenes.

Fill de Joan Güell i Ferrer. Estudià mecànica, economia política, dret i ciències aplicades, a Barcelona, França i Anglaterra, i continuà els negocis del seu pare. El 1871 es casà amb Isabel López y Bru, hereva dels marquesos de Comillas, la qual, en esdevenir vídua, fou creada (1919) gran d’Espanya. Tingué deu fills, entre els quals el polític Joan Antoni de Güell, l’artista Eusebi Güell, la compositora Isabel Güell i l’artista Maria Lluïsa Güell.

Associat amb Ferran Alsina, creà a Santa Coloma de Cervelló una fàbrica de panes, que esdevingué la Colònia Güell (1891). Fundà la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland Asland, amb plantes a la Pobla de Lillet (1901) i Montcada i Reixac (1916), que foren les primeres de pòrtland a Catalunya. Intervingué a les empreses de la família de la seva muller de les quals fou conseller: Banc Hispanocolonial, Compañía Tabacos de Filipinas, Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, etc. Desenvolupà una indústria vinícola a la seva propietat de Garraf i a les muntanyes de Prades en els vinyars del comellar de la Pena.

El parc Güell, obra d’Antoni Gaudí per encàrrec d’Eusebi Güell, fou la primera experiència de ciutat jardí a l’Estat espanyol

Liz DeCoster (CC BY 2.0)

Elegit regidor de Barcelona (1875), diputat provincial (1878) i senador, fou també president del Centre Català, fins que se’n separà amb els qui formaren la Lliga Regionalista. Propulsor de la cultura catalana, fou president i mantenidor del consistori dels jocs florals (1900), on feu un discurs sobre les llengües romàniques. Fou també acadèmic a l’Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona i mecenes de l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (que li construí el palau Güell i el parc Güell, El Capricho a Comillas, etc.), dels músics Josep Garcia i Robles i Melcior Rodríguez d’Alcàntara i Eliass —al palau Güell se celebraren nombrosos concerts—, dels poetes Josep Maria Lopez-Picó i Ramon Picó i Campamar, del pintor Aleix Clapés i Puig i del novel·lista Josep Pin i Soler.

Fou autor d’un treball científic on exposà una curiosa teoria microbiològica titulada L’immunité par les leucomaïnes (París, 1889), conreà l’aquarel·la i el dibuix i l’arquitectura. El 1918 li fou concedit el comtat de Güell.