i Eusebi Güell i Bacigalupi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eusebi Güell i Bacigalupi

Eusebi Güell i Bacigalupi
© Fototeca.cat
art art, indústria indúst, literatura lit i música mús
Industrial i mecenes.
Barcelona, 15 de desembre de 1846 — Barcelona, 9 de juliol de 1918

Fill de Joan Güell i Ferrer. Estudià mecànica, economia política, dret i ciències aplicades, a Barcelona, França i Anglaterra, i continuà els negocis del seu pare. El 1871 es casà amb Isabel López y Bru, hereva dels marquesos de Comillas, la qual, en esdevenir vídua, fou creada (1919) gran d’Espanya. Associat amb Ferran Alsina, creà a Santa Coloma de Cervelló una fàbrica de panes, que esdevingué la Colònia Güell (1891). Fundà la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland Asland, amb plantes a la Pobla de Lillet (1901) i Montcada i Reixac (1916), que foren les primeres de pòrtland a Catalunya. Intervingué a les empreses de la família de la seva muller de les quals fou conseller: Banc Hispanocolonial, Compañía Tabacos de Filipinas, Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, etc. Desenvolupà una indústria vinícola a la seva propietat de Garraf i a les muntanyes de Prades en els vinyars del comellar de la Pena.

El parc Güell, obra d’Antoni Gaudí per encàrrec d’Eusebi Güell, fou la primera experiència de ciutat jardí a l’Estat espanyol
Liz DeCoster (CC BY 2.0)
Elegit regidor de Barcelona (1875), diputat provincial (1878) i senador, fou també president del Centre Català, fins que se’n separà amb els qui formaren la Lliga Regionalista. Propulsor de la cultura catalana, fou president i mantenidor del consistori dels jocs florals (1900), on féu un discurs sobre les llengües romàniques. Fou també acadèmic a l’Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona i mecenes de l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (que li construí el palau Güell i el parc Güell, El Capricho a Comillas, etc), dels músics Josep Garcia i Robles i Melcior Rodríguez d’Alcàntara i Eliass, dels poetes Josep Maria Lopez-Picó i Ramon Picó i Campamar, del pintor Aleix Clapés i Puig i del novel·lista Josep Pin i Soler. Fou autor d’un treball científic on exposà una curiosa teoria microbiològica titulada L’immunité par les leucomaïnes (París, 1889), conreà l’aquarel·la i el dibuix i l’arquitectura. El 1918 li fou concedit el comtat de Güell.

Col·laboració: 
ASP / AFE
Llegir més...