i Enric Guiter | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Enric Guiter

història hist i lingüística ling
Escriptor, lingüista i científic.
Ceret, Vallespir, 14 de juny de 1909 — Ceret, Vallespir, 15 d’abril de 1994

Estudià física a París i es doctorà a Montpeller (1939). És autor de nombrosos articles sobre la química de les sals complexes i sobre hidròlisi. Estudià també lletres i s’hi doctorà el 1943 amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin i un treball sobre la Grammaire de la langue du Llibre d’Ave Maria. Fou professor dels instituts d’Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà, i a les facultats de ciències i lletres de Montpeller. Dirigí l'Atlas linguistique des Pyrénées-Orientales (1966). Publicà, a més de diversos treballs de lingüística i història de la llengua, Proverbes et dictons catalans (1969) i els reculls de poemes Cançó de juny (1951), De porpra i d’or (1957), l’obra teatral Teló de boca (1952) i les narracions Contes a Pipiu (1960). Participà en els moviments Nostra Terra, Germanor, GREC i IREC.

Llegir més...