Té l’origen en el duc Ernest August de Brunsvic-Calenberg, mort el 1698, que el 1658 es casà amb la princesa Sofia del Palatinat, hereva d’Anglaterra, i el 1692 rebé el títol d’elector de Hannover i tresorer de l’Imperi (Ernest August I de Hannover). Llur fill, l’elector Jordi I de Hannover (mort el 1727), duc de Lüneburg, heretà el tron d’Anglaterra el 1714 (Jordi I d'Anglaterra). En morir sense fills (1837) el rei Guillem I de Hannover (Guillem IV d’Anglaterra), per causa de la llei sàlica, Anglaterra passà a la seva neboda, la reina Victòria I, darrera representant de la dinastia en aquell país, i Hannover al seu germà el duc de Cumberland (rei Ernest August II de Hannover), que fou succeït pel seu fill Jordi V de Hannover, a qui el rei prussià ocupà el regne el 1866 i se l’incorporà. El fill d’aquest, Ernest August III de Hannover, fou duc de Cumberland a Anglaterra, però s’intitulà rei de Hannover. El 1913 renuncià els seus drets al ducat de Brunsvic —que posseí del 1884 al 1885 i que era administrat per Prússia— a favor del seu fill Ernest August IV de Hannover (mort el 1953), el qual es casà amb la filla de l’emperador alemany Guillem II, i aquest els lliurà el dit ducat i el de Lüneburg. Ernest August IV fou el pare de Frederica de Hannover, muller del rei Pau I de Grècia i germana del príncep Ernest August V de Hannover, actual cap d’aquesta casa reial.