Fill de Muḥammad ‘Alī, fou enviat a Aràbia a sufocar el moviment wahhabita, que capitulà (1819) després de la presa d’Al-Dir’iyya. Col·laborà amb el coronel Sèves en la formació d’una armada de tipus occidental, la qual fou enviada (1824) per la Porta contra els independentistes grecs (presa de Mesolóngion, 1826); tanmateix, després de la victòria aliada a Navarim (1827) tornà a Egipte. Durant la guerra contra Turquia vencé el soldà i aconseguí l’administració de Síria i Adana (convenció de Kūtahiya, 1833); però, represes les hostilitats, pel tractat de Londres (1840) fou obligat a retirar-se. Amb l’abdicació del seu pare assolí el govern d’Egipte. A la seva mort fou succeït pel seu nebot, Abbās Hilmī I d’Egipte.