Comandà les forces albaneses que lluitaren contra Bonaparte a Egipte (1798), abolí el cos mameluc i, amb el suport dels ciutadans del Caire (1803), fou reconegut paixà per Selim III. Anorreà el moviment wahhabita a Aràbia (envià el seu fill Ibrāhīm Paixà) i inicià la penetració egípcia al Sudan (fundació de Khartum, 1821). Col·laborà amb Turquia contra els grecs (1825-28), però la seva política expansionista feu que la Porta li declarés la guerra (1839). Pel tractat de Londres (1840), renuncià al domini de Síria i de Creta, en canvi, del govern hereditari d’Egipte. El 1848 abdicà a favor del seu fill Ibrāhīm.