i Gyula Illyés | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gyula Illyés

lingüística ling, teatre teat i poètica poètica
Poeta, dramaturg, novel·lista, assagista i traductor hongarès.
Rácegrespuszta, Tolna, 1902 — Budapest, 1983

Els primers anys trenta fou un dels iniciadors del moviment dels escriptors populistes. S'inscriu en aquesta tendència la seva prosa sociogràfica Puszták népe (‘La gent de les granges’, 1936) i la seva poesia primerenca, centrada en la terra natal i la gent que hi viu. El 1936 publicà Petofi, monografia, de bellesa lírica, sobre S. Petofi. Les seves primeres novel·les es nodreixen dels records de la jovenesa (Koratavasz, ‘Inicis de primavera’, 1941, i Hunok Párizsban, ‘Huns a París’, 1946). Escriví drames inspirats en els tombants decisius de la història nacional, dels quals cal esmentar Fáklyaláng (‘Flama de torxa’, 1953) i Testvérek (‘Germans’, 1972). Al drama Tiszták (‘Purs’, 1969) plantejà la problemàtica de la supervivència de les nacions petites. Després de la Segona Guerra Mundial conreà una poesia de compromís cívic i nacional. Konok kikelet (‘Primavera porfidiosa’, 1981) és una antologia de la seva obra anterior.

Llegir més...