Ilustració Catalana

Editorial iniciada a Barcelona el 1884 com a biblioteca del setmanari La Ilustració Catalana, dirigida per Francesc Matheu.

Interrompuda el 1894, el 1903 es constituí com a societat anònima, de la qual Matheu era gerent, amb un capital de 125 000 pessetes —en 250 accions de diversa propietat—, que permeté de donar un gran impuls a les edicions fins el 1935; hi col·laborà sempre Josep Alemany i Borràs. Ultra els 36 volums de la revista, publicà uns 525 títols, 364 dels quals corresponen a Lectura Popular. Cal destacar també els 60 volums d’obres completes. De tipografia tradicional i acurada, s’especialitzà en la divulgació a preus mòdics —cal recordar els 30 volums de l’edició popular de Verdaguer— de la literatura catalana contemporània amb finalitat explícitament patriòtica, orientació pròpia de l’ambient literari dels jocs florals i una ortografia antinormista.