i Imitació de Crist | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Imitació de Crist

literatura lit
Obra mestra de la literatura espiritual de l’edat mitjana, atribuïda a diferents autors (Joan Gerson, Geert Groote), bé que la paternitat de Tomàs de Kempis és la més ben fonamentada.

És dividida en quatre llibres, que en realitat són quatre tractats diferents, segons que es desprèn de la tradició manuscrita, de la manca d’un títol original comú i de les diferències de vocabulari, d’estil i de contingut. Nascut dins l’ambient de la Devotio Moderna, en constitueix el fruit més exquisit. La profunditat de la doctrina, la unció amb què és exposada, la simplicitat del llenguatge i la bellesa de l’estil —concís, sentenciós i sovint rítmic— són les qualitats que majorment han contribuït a l’acceptació universal de l’opuscle i a la influència que ha exercit, atestades pels set-cents manuscrits conservats, els milers d’edicions impreses i les versions en quasi totes les llengües. Hom coneix una primera edició catalana ja del 1482 feta per Miquel Peres, que la dedicà a Isabel de Villena. La versió, en prosa rimada i que fou reproduïda el 1921 per Ramon Miquel i Planas, tingué una gran difusió —hi ha almenys reedicions del 1491 i del 1518—; posteriorment aparegueren traduccions degudes a Pere Gil (1621), Pere Bonaura (1698, que tingué nombrosíssimes edicions fins ben entrat el s XIX), Jeroni Pi (1845) i Terenci Thos i Codina (1894). Hi ha també les de Gaietà Soler (1904 i altres edicions), Isidre Solsona (1914), Josep Forn (1927) i Emili Vallès (1954).

Col·laboració: 
CeBa / MToV
Llegir més...