La idea d’una quarta internacional nasqué cap a la fi dels anys vint entre sectors d’opositors de Stalin, però Trockij (trotskisme), que en fou el principal impulsor, es resistí a fundar-la fins que la victòria del partit hitlerià a Alemanya, sense resistència per part del partit comunista d’aquest país, el portà a concloure que no era possible de redreçar la Tercera Internacional. Nascuda de la lluita contra la burocratització del PCUS i de l’URSS, la nova Internacional rebé molts dissidents sorgits arran de les depuracions de Stalin i els processos de Moscou. La Quarta Internacional tingué un naixement difícil a causa de la repressió que sofrí, de l’escassetat d’efectius i de les nombroses escissions que l’afectaren. Tot i així, els moviments sorgits a tot Europa a partir de l’any 1968 li donaren una nova impulsió. Al començament dels anys vuitanta tenia una seixantena de seccions implantades, sobretot a Europa i Amèrica.