i Manuel Irurita y Almandoz | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Irurita y Almandoz

Cristianisme
història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic.
Larrainzar, Navarra, 1876 — Montcada?, Vallès Occidental, 1936?

Professà un temps en l’orde caputxí a Lecaroz, que, per circumstàncies familiars, hagué d’abandonar per tal d’exercir com a mestre. Fundador de l’Orfeón Pamplonés (1898), el 1899 fou ordenat de sacerdot després d’obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València. Doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, desenvolupà una notable tasca pastoral en aquesta ciutat. El 1927, a instàncies del nunci Tedeschini, Irurita fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1930 de Barcelona. Durant la Segona República, una campanya exigí la seva expulsió de Catalunya, cosa que no li impedí desenvolupar una intensa activitat: entre d’altres iniciatives, promogué la fundació de noves parròquies suburbials i d’obres d’assistència social, impulsà l’Obra dels Exercicis Parroquials i la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Al setembre del 1936, coincidint amb l’entrada dels anarquistes al govern de la Generalitat, la seu episcopal fou assaltada. Tot i que Irurita pogué fugir, pocs dies després fou detingut en un registre juntament amb els germans Tort, que l’amagaven. Tancats al monestir de Sant Elies, utilitzat aleshores com a presó, foren afusellats poc temps després.

Llegir més...