i Gaspar Jaén i Urban | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gaspar Jaén i Urban

arquitectura arquit i poètica poètica
Arquitecte i poeta.
Elx, Baix Vinalopó, 20 de maig de 1952

Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’ajuntament d’Elx. Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià: Guia d’arquitectura d’Elx (1978), Qüestions territorials al País Valencià (1979) i L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx (1980) en són una bona mostra. Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de tota la comunitat mediterrània, com en Cambra de mapes (1982). Malgrat els seus inicis més desolats i existencials (Cadells cap a la fosca, 1976), la seva poesia continua explorant el món màgic, enlluernador, del paisatge i els homes d’Elx amb un llenguatge ric i impressionista: La festa (1982, premi Ciutat de Palma 1981). Ha reprès la seva obra poètica amb Fragments (1991, premi V.Andrés Estellés) i Del temps present (premi V.A.Estellés 1997 i de la Crítica dels escriptors valencians 1999) i també ha publicat els volums de narrativa Llibre de la Festa d’Elx (1984) i Un palau d’hivern (1988), amb J. Calduch. El 1996 fou nomenat Mestre en Gai Saber.

Llegir més...