i Gabriel Janer i Manila | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Gabriel Janer i Manila

Educació    Literatura
Gabriel Janer i Manila
© Grup 62
literatura lit i pedagogia pedag
Narrador, assagista i pedagog.
Algaida, Mallorca, 1 de novembre de 1940

Estudià magisteri. Decantat en un principi envers una literatura de revolta i frustració, ha adoptat progressivament un to més intimista i més simbòlic. S'inicià com a novel·lista amb la trilogia formada per L'abisme —premi Ciutat de Palma 1967—, El silenci (1970) i La capitulació (1972). Continuà amb Han plogut panteres (1971), Els alicorns (1972) —premi Josep Pla 1971—, La cerimònia (1977), Angeli musicanti (1984), Els rius de Babilònia (1985) —premi Sant Joan 1984—, El palau de vidre (1993), la trilogia formada per Paradís d'Orquídies (1993), Lluna creixent sobre el Tàmesi (1994), La vida, tan obscura (1997), Els jardins incendiats (1998, premi Carlemany), Samba per a un “menino da rua” (2000), El palau de vidre (2001), La princesa embruixada (2001), Daniel i les bruixes salvatges (2003), George. El perfum dels cedres (2002, premi Néstor Luján), Èxtasi (2005), Tigres (2007, premi Ramon Llull) i Amor captiu (2012).

Cal assenyalar, també, els seus llibres de narracions: El cementiri de les roses (1972) —premi Víctor Català 1971—, L'agonia dels salzes (1973), Tango (1977), Com si els dits s'haguessin tornat cuques de llum (1979), La meva terra (Crònica d'enamorament i penitències) (1980), Contes per als qui dormen amb un ull obert (1990) i Satan estima Berlín (1993).

Ha escrit també nombrosos assaigs, gènere en el qual ha palesat un clar interès per la temàtica educativa: La problemàtica educativa dels infants selvàtics: el cas de "Marcos" (1979), La narrativa i el teatre (1982), Pregoner de quimeres (1985) Pedagogia de la imaginació poètica (1986), L'educació de l'home que riu (1991), Literatura infantil i experiència cognitiva (1995), Com una rondalla: els treballs i la vida de mossèn Alcover (1996) i L'infant selvàtic de Sierra Morena (1999) i diferents estudis sobre aspectes de Mallorca i de tema literari (Miquel Costa i Llobera: territoris de l'ànima, 2005; La Sibil·la, una passió secreta, 2014). L'any 2013 publicà He arribat massa tard, recull d'articles publicats a Diario de Mallorca en 2007-2009. L'any 2016 publicà les memòries d'infantesa i joventut Ha nevat sobre Yesterday.

També ha conreat literatura infantil i juvenil: El rei Gaspar (1976) —premi Josep M. Folch i Torres 1975—, La serpentina (1983), Els rius de la lluna (1991), Han cremat el mar (Premio Nacional de literatura infantil 1994), El terror de la nit (premi Columna Jove 1995), La invenció de la primavera (1999), Estàtues sobre el mar (2000), els volums de contes Vola, vola..., Josh (2001), L'illa i una nit (2004) i He jugat amb llops (2009, premi Joaquim Ruyra). En teatre és autor de Les aventures d'en Pere Pistoles (1981) i La princesa embruixada (1983). (2001), ),

Fou director de l'Institut d’Estudis Baleàrics (2004-07). És pare de l'escriptora Maria de la Pau Janer.

Entre d'altres distincions ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1990) i el premi Nacional de cultura (1997).

Col·laboració: 
ICG / R
Data de revisió: 
2016-07-18
Llegir més...