i Wojciech Witold Jaruzelski | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Wojciech Witold Jaruzelski

Wojciech Witold Jaruzelski

història militar hist mil, ciències polítiques polít i història hist
Militar i polític polonès.
Kurów, Lublín, 6 de juliol de 1923 — Varsòvia, 25 de maig de 2014

Fill d’una família noble, el 1940 emigrà a l’URSS per tal d’entrar a l’exèrcit polonès que s’hi formava. Després de la Segona Guerra Mundial lluità contra els grups militaritzats antigovernamentals a l’est de Polònia. General i cap del departament polític de l’exèrcit (1960), fou viceministre de defensa (1962-68), ministre de defensa (1968-85), membre del Politburó del Partit Obrer Unificat Polonès (POUP) (1971-81) i, el 1981, en plena crisi econòmica i política de Polònia, fou nomenat primer ministre. El 13 de desembre d’aquell mateix any féu un cop d’estat. Decretà la llei marcial, formà un consell militar, militaritzà tots els sectors de l’economia polonesa, posà sota control els mitjans d’informació i suspengué les activitats dels sindicats lliures. Enfrontat a una onada de revoltes el 1982, proposà al parlament l'aixecament de la llei marcial, dut a terme al juliol de 1983. Sufocades les protestes populars i desarticulat el sindicat Solidarność, el 1985 deixà el càrrec de primer ministre, però conservà tot el seu poder com a secretari general del POUP i fou nomenat cap de l’estat. El 1989 acceptà la formació d’un govern de coalició, el restabliment del parlament (del qual assumí la presidència), abandonà la presidència del partit i legalitzà Solidarność. Al desembre del 1990 hagué de cedir la presidència estatal en favor de Lech Wałęsa, vencedor en les eleccions del dia 9 del mateix mes. En ser apartat de l’escena política pel moviment popular que posa fi al règim comunista i, posteriorment a l’esfondrament definitiu del bloc soviètic, la seva actuació en la declaració de l’estat d’emergència fou objecte d’enceses controvèrsies per part de sectors de la societat polonesa, dividida entre els que el consideraven un simple executor del règim i, en darrer terme, de l’URSS, i els que creien que, amb la seva decisió havia evitat una intervenció militar soviètica i, negociant amb l’oposició, havia contribuït a la instauració de la democràcia. Al març de 1996 hom procedí judicialment contra ell per la mort de 44 manifestants el 1970 per part de les forces de seguretat, quan era ministre de defensa. A l’abril hom decidí la suspensió del procés obert contra ell, però l’any 2008 hom li incoà un procés pels morts arran de la imposició de la llei marcial l’any 1981. Evità comparèixer als tribunals al·legant mala salut.

Data de revisió: 
2014-11-17
Llegir més...