i Eudald Jaumeandreu i Triter | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eudald Jaumeandreu i Triter

economia econ
Economista.
Barcelona, 1774 — Barcelona, 1840

Augustinià (1788) fins a la seva exclaustració (1821); doctor en teologia amb Centum propositiones (1805). Intervingué en cerimònies religioses de caire liberal, com ho mostra el seu Elogio fúnebre para Luis de Lacy (1820). Professor d’economia civil a Palma (Oración inaugural, 1814) i d’economia política a la Junta de Comerç de Barcelona (Oración inaugural, 1814) durant els anys 1814-24 i 1835-40, ho fou també de dret polític des del 1820. Lligat a la seva tasca de professor, publicà Rudimentos de economía política (1816), una versió prohibicionista de Say, Curso elemental de economía política (1836), Curso elemental de derecho público (1836) i Catecismo de la constitución (1839), on mostra el seu proteccionisme extremat i un constitucionalisme moderat però clar. Fou assessor de la Junta de Comerç i també de la Comissió de Fàbriques (1833-36), per a la qual redactà la famosa Memoria sobre la necesidad del sistema prohibitivo (1834). Influí sobre multitud de deixebles, com els de la Societat Filosòfica (Aribau li dedicà un llarg poema), Martí i Eixalà, Rubió i Ors, Figuerola, Güell i Ferrer, Sol i Padrís, Figueras, Montoliu i Illas i Vidal. Acadèmic de Ciències i Arts (1803) i de Bones Lletres (1821), fou, sens dubte, l’economista més representatiu de la primera burgesia industrial, mitjançant la qual lligà el constitucionalisme polític i espanyolista amb un mercat econòmic lliure, una reforma agrària suau i una limitació dels gremis, tot dins un prohibicionisme aranzelari total.

Col·laboració: 
EtLl
Llegir més...