Milità a la Joventut Republicana de Lleida i fou diputat a les corts (1931) i al parlament català (1932) per l’Esquerra Republicana de Catalunya. Durant la guerra civil fou nomenat fiscal del Tribunal de Cassació de Catalunya, però, al·lèrgic a les imposicions governamentals i molt vinculat per amistat amb Manuel d’Irujo, dimití. S’exilià el 1939, i després residí temporades a França i a Barcelona.