En morir el seu pare, el seu oncle Ferran d’Antequera actuà com a regent, fins el 1419. El seu regnat es caracteritzà per les lluites entre la monarquia i la noblesa, que durant el regnat d’Enric III havia constituït una oligarquia tancada, a la qual cosa havia contribuït tant l’augment del nombre dels seus membres (nobleza de parientes) com la consolidació del seu poder econòmic mitjançant la difusió del sistema de mayorazgo i també els favors reials coneguts com a mercedes enriqueñas. La direcció del partit de la cort passà a mans d'Álvaro de Luna, nomenat conestable el 1423, que aviat esdevingué privat omnipotent del rei i fou el veritable protagonista del seu regnat.