Francesc Jordà i Cerdà

(València, 1914 — Madrid, 12 de setembre de 2004)

Prehistoriador.

Es formà a la Universitat de València, i s’especialitzà en Paleolític i art rupestre. Efectuà diverses excavacions al País Valencià, a Astúries, etc. Fou col·laborador del servei de prehistòria de València (SIP) i director del servei d’arqueologia d’Astúries (1955-62). Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca (1962), publicà El solutrense en España (1953), Gravetiense y epigravetiense en la España mediterránea (1954), El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica: nueva secuencia cronológico-cultural (1964), Guía de las cuevas prehistóricas asturianas (1976), Asturias. Prehistoria (1977), Historia del Arte Hispánico. La Antigüedad (1978), en col·laboració amb J.M. Blázquez, i, amb altres investigadors, Cova Rosa. A (1982).