i Narcís Jubany i Arnau | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Narcís Jubany i Arnau

Narcís Jubany i Arnau
© Fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic.
Santa Coloma de Farners, Selva, 1913 — Barcelona, 26 de desembre de 1996

Estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat el 1939. Es doctorà en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma. Professor de dret canònic al seminari barceloní, fou viceconsiliari dels joves d’Acció Catòlica, canonge de Barcelona (1954) i bisbe auxiliar de Barcelona (1955). El 1964, elegit bisbe de Girona, inicià la renovació de certs aspectes de la pastoral. Fou promogut a l’arquebisbat de Barcelona (1971), on succeí el controvertit prelat Marcelo González Martín i féu una reestructuració moderada de l’arxidiòcesi. El 1973 fou ordenat cardenal. Publicà, entre d’altres obres, El voto de castidad en la ordenación sagrada (1952) i El diaconado y el celibato eclesiástico (1964) i un recull de les seves glosses a Full Dominical . El 1990 renuncià a l’arquebisbat, on fou substituït per Ricard Maria Carles. L’any 1997 la Universitat Ramon Llull (URL), de la qual fou el principal impulsor, li reté homenatge i li concedí, a títol pòstum, la Medalla d’Or. L’any 1999, les seves despulles foren traslladades definitivament a la capella de la Mare de Déu de l’Alegria de la catedral de Barcelona, seguint el desig que havia expressat en vida.

Llegir més...