D’estil neobarroc, en fou impulsor l’historiador de l’art Wilhelm von Bode, i rebé el nom Kaiser-Friedrich-Museum en honor del rei de Prússia i emperador alemany Frederic III, nom que conservà fins el 1956. Forma part del conjunt museístic de la ciutat anomenat Museuminsel
, en referència als cinc grans museus a l’illa del riu Spree (Altes Museum, Neues Museum, Alte Nationalgalerie i Pergamon, a més del Bode), que fou declarat patrimoni de la humanitat l’any 1999.
Presenta tres grans seccions: la d’escultures provinents sobretot de la col·lecció privada de Bode, que abasta gran part de la producció europea més significativa des de l’edat mitjana fins al segle XIX, la dedicada a l’art bizantí i el gabinet numismàtic.
Relativament poc danyat pels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial, després del conflicte les seves col·leccions es rapartiren entre el museu original, al Berlín oriental, i els Staatliche Museen del sector occidental. Després de la reunificació alemanya (1990), aquesta institució reprengué la gestió de tot el patrimoni del museu. En 1999-2005 hom dugué a terme una remodelació de gran abast. L’octubre del 2006 fou reobert al públic.