i el Kremlin | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Kremlin

El Kremlin, amb el riu Moskva en primer terme
© Corel / Fototeca.cat
Kremlin de Moscou.

De forma triangular, és encerclat pel riu Moskva, per la plaça Roja (antigament un fossat ple d’aigua) i per l’avinguda ( prospektiva ) Marx, antigament una riera. Erigit al s. XII, fou refet al s. XV per arquitectes italians. Les muralles, de més de 2 km de perímetre, tenen vint-i-vuit torres, algunes amb fletxes del s. XVII, la principal de les quals és la torre del Salvador ( Spasskaja ). A l’interior hi ha diverses esglésies, convertides en museus; les més importants són la de la Dormició ( Uspenskij ) (1475-79), obra de l’italià Aristotile Fieravanti , la de l’Anunciació ( Blagoveščenskij ), refeta en 1484-89, que conserva un gran iconòstasi (1405), obra de Teòfanes el Grec i d' Andrej Rubl’ov , a més de frescs del s. XVII, i la de l’Arcàngel ( Arkhangel’skij ), refeta per Alevisio Nuovo (1505), que conserva la tomba d’Ivan el Terrible i dels altres tsars d’abans de Pere I. La del Salvador ( Verospasskij ) és la més antiga. Cal esmentar també el campanar d’Ivan (s. XVI), al peu del qual hi ha la “reina de les campanes” (5,87 m d’alçada i 218 tones). D’entre els edificis civils es destaquen el palau de les Facetes ( Granovitaja Palata ), de vers el 1500, l’arsenal i l’antic senat, seu del govern de la Federació Russa (s. XVIII), el gran Palau (1838-49), ricament decorat en el seu interior, el palau dels Congressos, moderna construcció del 1961, etc. Durant l’existència de l’URSS (1917-91) el Kremlin designava també periodísticament el govern soviètic; desaparegut aquest, posteriorment ha passat a designar el govern de Rússia.

Col·laboració: 
SJV
Llegir més...