Esdevingué justícia d’Aragó per mort del seu pare Juan de Lanuza y d’Espés. En ocupar el càrrec denegà, al·legant contrafur, l’entrada a Saragossa de l’exèrcit reial amb motiu dels aldarulls provocats pel trasllat, de la presó del justícia a la de la inquisició, del secretari reial Antonio Pérez. Fou empresonat, amb el comte d’Aranda i el duc de Vilafermosa, i decapitat. Fou exaltat com un màrtir de la defensa dels furs d’Aragó, sobretot al segle XIX. Després d’ell, el càrrec esdevingué un simple ofici reial (justícia).