i Josep Laporte i Salas | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Laporte i Salas

Medicina
Josep Laporte i Salas
© Fototeca.cat
història de la medicina hist med
Metge.
Reus, Baix Camp, 18 de març de 1922 — Barcelona, 15 de febrer de 2005

Llicenciat el 1945, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis, València i de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1976-80). Fou president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1970-74), de l’onzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Reus 1980) i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i del Patronat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1993-2002). Especialitzat en temes de drogoadicció, fou autor de Les drogues (1976). Dedicat també a la política, fou diputat per Convergència i Unió al Parlament de Catalunya, conseller de sanitat (1980-88) i d’ensenyament (1988-92) de la Generalitat i comissionat per a Universitats i Recerca (1992-95). Fou guardonat, entre d’altres, amb el premi d’Honor Jaume I i el premi Anales de Medicina y Cirugía de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1996). Al juliol del 2002 fou elegit president de l’Institut d’Estudis Catalans.

Llegir més...