Sembla que a la línia principal dels Lara pertangué Gonzalo Fernández, comte de Burgos, i el comte de Castella Ferran González. Aquesta línia s’extingí amb la mort del comte Garcia II de Castella (1029) a mans dels seus rivals, els Vela. Una línia secundària d’aquest llinatge, que des de la darreria del segle X posseí la vila i l'alfoz de Lara, assolí importància política amb Pedro González de Lara (mort vers el 1130), amant i privat de la reina Urraca. Els seus fills, Manrique Pérez de Lara, Álvaro Pérez de Lara i Nuño Pérez de Lara, durant la minoritat d’Alfons VIII, lluitaren contra els Castro per la regència i la tutoria. Álvaro Núñez de Lara (mort a Toro el 1219), fill de Nuño i de Teresa Pérez de Traba, prengué a la reina Berenguera la regència d’Enric I, i quan aquest sobirà morí (1217) passà a la cort lleonesa d’Alfons IX, que ell mirà d’indisposar contra Castella. S'havia casat amb Urraca, filla del senyor Dídac II de Biscaia. Durant el segle XIII i la primera meitat del XIV els Lara s’enfrontaren sovint amb el poder reial, sostingueren els drets dels infants de la Cerda i rivalitzaren amb els Haro. Juan Núñez de Lara el Major (mort el 1294), senyor d’Albarrasí, pel seu matrimoni amb la senyora Teresa Álvarez de Azagra, perdé aquesta posició a mans de Pere el Gran de Catalunya-Aragó el 1284. Bé que el seu net Juan Núñez de Lara (mort el 1350) incorporà la senyoria de Biscaia (Joan III de Biscaia) al seu llinatge pel matrimoni amb la senyora Maria II (morta el 1351), els Lara foren eliminats de l’escena política en el curs de la guerra civil castellana del segle XIV. La senyoria de Lara revertí a la corona pel matrimoni de Joana II, senyora de Biscaia i de Lara, amb Enric II de Castella. Una línia d’aquest llinatage donà una dinastia al vescomte de Narbona: Manrique de Lara (mort el 1164), senyor de Mesa i Molina, fill del senyor de Lara, Pedro González de Lara, es casà el 1140 amb Ermessenda de Narbona. Fou llur fill, el vescomte Pere I de Narbona, qui inicià la dita dinastia, acabada el 1424 per mort del vescomte Guillem II.