i Bartolomé de Las Casas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bartolomé de Las Casas

Fray Bartolomé de las Casas
© Fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic.
Sevilla, 11 de novembre de 1474 — Madrid, 17 de juliol de 1566

Després d’haver residit com a encomendero i ensems com a missioner a les illes de Santo Domingo i de Cuba, el 1514 abandonà l’usdefruit dels indis i se'n constituí defensor (1515). Entrà en l’orde dominicà (1522), dins el qual continuà, fins a la mort, defensant llur causa, i promogué projectes d’evangelització i colonització pacífica (1535-40). Residí a la península Ibèrica (1540-44), on impulsà les Leyes Nuevas del 1542, que intentaven suprimir l' encomienda . Fet bisbe de Chiapas, combaté els abusos colonialistes i l’incompliment de les Leyes Nuevas; passà a Mèxic (1546), on difongué Avisos y reglas para los confesores , que produí un gran escàndol. Traslladà el seu combat a la cort (1547-51), on promogué les famoses discussions amb Juan Ginés de Sepúlveda. Impulsà el respecte a les cultures autòctones, negà a l’emperador el dret de destruir-les per raons d’evangelització i es refusà a beneir l’asserviment dels indis als conqueridors. Escriví, a més, Historia de las Indias (publicada el 1875) i especialment Brevísima historia de la destrucción de las Indias (impresa el 1552), que tingué una gran ressonància (fou traduïda a totes les llengües europees) i a la qual fou atribuïda una part de l’origen de la llegenda negra. En la seva acció hom pot apreciar el pas de les tesis reformistes a unes altres de més radicals, que deixaven sense fonament els dogmes imperialistes sobre els quals recolzava, de fet, la política estatal.

Col·laboració: 
JMBa
Llegir més...