Vida
Fou un dels músics més destacats de la darreria del segle XVIII i el primer quart del XIX a França, principalment en els camps de l’òpera i la música religiosa. Estudià a les escolanies d’Abbeville (1767-74) i Amiens (1774-79). Després ocupà el lloc de mestre de cor en diverses ciutats franceses: Dijon (1781), Le Mans (1782), Tours (1783) i a l’església dels Sants Innocents a París (1784). El 1786, gràcies a la seva fama i al patronatge de Maria Antonieta d’Àustria, guanyà la plaça de director musical de Notre-Dame de París. A Notre-Dame feu alguns intents per renovar les pràctiques musicals sacres. Formà una gran orquestra i escriví una obertura operística com a introducció a una de les seves misses. Les seves innovacions aixecaren una violenta polèmica i, al cap de poc, el capítol catedralici decidí reduir l’orquestra per disminuir les despeses, fet que l’obligà a dimitir (1788).
El seu debut com a compositor d’òpera fou el 1793 amb La caverne, la seva obra més reeixida, estrenada al Théâtre Feydeau. Fou nomenat professor de l’École de la Garde Nationale el 1793 i inspector d’instrucció al Conservatori de París el 1795, i Napoleó el designà director de la Capella de les Tulleries (1804), i escriví la marxa de la coronació de Napoleó (1804) i un oratori per a la de Carles X de França. El 1804 estrenà Ossian ou Les bardes, un dels èxits operístics més importants de la primera meitat del segle XIX. Des del 1818 fins a la seva mort ensenyà composició al Conservatori de París.
Després de tancar-se la Capella de les Tulleries (1830), es dedicà a recopilar documents sobre la història de la música. Pensava que l’objectiu de la música era l’evocació de la natura o de les passions. Aquesta teoria de la imitació feu que rebutgés la música instrumental i explica el seu interès quasi exclusiu per la música vocal. Entre els seus deixebles hi hagué Ch. Gounod i H. Berlioz.
Obra
Òpera
La caverne (1793), Paul et Virginie (1794), Télémaque (1796), Ossian ou Les bardes (1804), L’inauguration du temple de la Victoire (1807), Le triomphe de Trajan (1807), La mort d’Adam (1809), Alexandre à Babylone (1815)
Diversos
Prop de 60 obres religioses (entre les quals més de 30 misses i alguns oratoris com: Deborah; Rachel; Ruth et Noemi; Ruth et Booz, i l'Oratorio de Noël), prop de 10 himnes i odes per a celebracions revolucionàries