i Lleó XIII | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lleó XIII

Lleo XIII
© Fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl
Nom que adoptà Vincenzo Gioacchino Pecci en esdevenir papa (1878-1903).
Carpineto Romano, Emília-Romanya, 2 de març de 1810 — Roma, 20 de juliol de 1903

Elegit en circumstàncies difícils per a l’Església (la qüestió romana, el capitalisme i el socialisme, el cientisme, el colonialisme, les lluites entre cristians de diferents tendències polítiques), amb la seva actitud tolerant es distingí dels seus immediats antecessors Gregori XVI i Pius IX i contribuí a reconciliar els catòlics amb els governs liberals. L’encíclica Cum multa (1882) desautoritzà la intransigència dels integristes a Espanya. A França patrocinà el famós ralliement dels catòlics al règim republicà, en l’encíclica Au milieu des sollicitudes (1892). A Alemanya contribuí a posar fi al Kulturkampf . A Suïssa i a l’Amèrica del Nord procurà de millorar la sort dels catòlics. Impulsà l’estudi de sant Tomàs d’Aquino i la neoecolàstica. Organitzà la jerarquia catòlica a l’Índia, al Japó i a Àfrica. En l’encíclica Rerum Novarum (1891) denuncià les injustícies del liberalisme i del socialisme. Aquesta encíclica, a l’Estat espanyol, fou publicada només pel bisbe Morgades, el qual fou recompensat pel papa amb la donació del mosaic de la Mare de Déu que presideix la basílica de Ripoll. La qüestió romana, en canvi, més aviat s’agreujà durant el seu pontificat; tampoc no fou afortunat en les temptatives d’unió entre anglicans i catòlics.

Col·laboració: 
CMa
Llegir més...