Llop I de Pallars

(?, abans del 923 — ?, abans del 948)

Comte de Pallars (~922-~948), conjuntament amb el seu germà gran, IsarnI.

Era fill de RamonI de Pallars i Ribagorça. Estigué casat amb Goldregot, filla de Miró II de Cerdanya, i fou sens dubte sota la influència d’aquesta, alhora influïda pel comte Borrell II de Barcelona, que el comtat de Pallars passà definitivament al cantó dels comtats catalans orientals, fet que determinà, vers la fi del s X, la desaparició definitiva de la llengua basca pallaresa i de la llengua romànica pallaresa a benefici del català. Els tres primers foren conjuntament comtes, almenys des del 963 els dos primers i des del 966 el tercer, després d’uns quants anys de regència de Goldregot.