Fill i successor de Lluís II, deixà a la seva mare Violant d’Aragó el govern de Provença, puix que la seva màxima preocupació fou de realitzar els seus drets a la corona de Nàpols. En vida del seu pare portà el títol de duc de Calàbria. Malgrat l’ajut de l’important partit angeví, l’actitud contradictòria de la reina Joana II i la forta oposició d’Alfons IV de Catalunya-Aragó feren fracassar els seus projectes. Morí en combat contra Jaume dels Blaus, el principal partidari d’Alfons IV. Fou succeït pel seu germà Renat.