i Logos | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Logos

cristianisme crist
Terme, adoptat de la filosofia grega del logos, amb què el quart evangeli designa la Paraula creadora i, per tal com és encarnada en l’home Jesús, la preexistència del Crist.

L’encarnació és, tanmateix, un element nou, estrany al pensament grec. Quant a la connotació creadora, no solament ordenadora o de principi vital de l’univers, cal dir que arrenca de la identificació biblicohel·lenista entre el logos i la Saviesa divina (Sav 9, 15, en connexió amb Gen 1, 3). La doctrina del Logos fou desenvolupada, a partir de l’evangeli de Joan (Jn 1, 1 i 14; 1 Jn 1, 1), pels apologistes cristians del s II, principalment Justí i Teòfil d’Antioquia. Aquest darrer introduí la distinció de caire estoic entre el Logos diví interioritzat (endiàthetos) i el Logos proferit (prophorikós), intermediari en la creació i la comunicació. Els gnòstics establiren les bases de la subsegüent teologia cristiana portant l’especulació al camp de l’economia de la redempció: el Logos és l’element racional de la divinitat que es comunica a l’home juntament amb la vida divina. Orígenes (s III) recull aquest pensament i concep el Logos com a element diví actiu i conformador, i l’Esperit Sant com a substrat de vida divina. Les controvèrsies ariana, nestoriana i monofisita empobriren la concepció cristiana del Logos, car la reclogueren (per exemple, Atanasi i Agustí) en el marc estret de l’ortodòxia trinitària (la Trinitat).

Col·laboració: 
JMoT
Llegir més...