i Gregori López i Raimundo | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Gregori López i Raimundo

Política
Gregori López i Raimundo
© UPC
ciències polítiques polít
Polític.
Tauste, Aragó, 11 de juny de 1914 — Barcelona, 17 de novembre de 2007

Resident a Barcelona des del 1931, entrà el 1934 a les Joventuts Socialistes (1934) amb el seu germà Antoni (president del sindicat de Banca de la UGT), i el 1936 s’integrà en les JSU i en el PSUC. Comissari polític al front d’Aragó durant la guerra, de 1936-39, s’exilià aquest any. El 1947 tornà il·legalment al Principat i treballà en la reorganització del partit. Empresonat (1951-54) i expulsat del país, el 1956 fou nomenat màxim responsable del PSUC a l’interior i des del 1960 alternà l’activitat clandestina a Catalunya amb les estades a l’estranger. Fou secretari general (1965-77) i president del PSUC des de la seva legalització (1977) i hi defensà l’eurocomunisme propugnat des del PCE per S. Carrillo. Les resolucions del V Congrés del PSUC (1981) l’apartaren del càrrec, al qual tornà en el VI Congrés (març del 1982) i que dimití definitivament en el VII Congrés (març del 1985). En desacord amb l’orientació d’Iniciativa per Catalunya, el 1997 ingressà com a president honorífic de la formació PSUC Viu, vinculada a Esquerra Unida i Alternativa. Fou elegit diputat al Congrés de Madrid el 1977, el 1979 i el 1982. Casat amb l’escriptora Teresa Pàmies i Bertran, fou pare de l’escriptor Sergi Pàmies. Publicà, entre d’altres, els llibres Escrits. 50 anys d’acció (1947-1988) (1989) i Primera clandestinidad (1993). El 2004 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya i el 2006 fou guardonat amb la medalla d’Or de la Generalitat Catalunya.

Llegir més...