Hom obté la situació mitjançant la recepció de senyals radioelèctrics d’alta freqüència emesos per dues estacions terrestres de situació coneguda. La mesura de la diferència dels temps que triguen a arribar a la nau els senyals de cada estació determina una línia de posició que és el lloc geomètric de tots els punts la diferència de distàncies a les estacions emissores dels quals és constant i igual a la trobada. Tal línia de posició és una hipèrbole els focus de la qual són les estacions emissores. Una altra estació determina una nova línia de posició, la intersecció de la qual amb la primera dóna la situació cercada.A la meitat de la dècada del 1950 es desenvolupà el LORAN-C, molt emprat a l’hemisferi nord per a navegació marítima, i que assoleix precisions de 100 m. El LORAN-C pertany als anomenats sistemes de navegació parabòlics, ja que la forma de les trajectòries sobre les quals s’obté la posició del vaixell és la d’una paràbola. Actualment s’utilitza en combinació amb el sistema GPS, la qual cosa permet reduir el nombre d’estacions.