Mafalda de Pulla-Calàbria

(Salern?, Sicília, 1059/60 — Girona, Gironès, 1108)

Comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona.

Filla gran del normand Robert d’Hauteville, dit Guiscard, duc de Pulla i de Calàbria, i de la princesa longobarda Sikelgaita de Salern. El 1078, amb la intervenció del papa, fou casada amb el comte Ramon Berenguer II de Barcelona , i es traslladà a aquesta capital. A Rodés, on s’estava a la residència de la seva cosina germana Mafalda de Sicília, muller de Ramon de Sant Gèli, comte de Roergue, infantà (1082) el futur Ramon Berenguer III de Barcelona , pocs dies abans de l’assassinat del seu marit.

El 1083 ja prenia disposicions sobre l’herència llenguadociana que havia pertocat al seu fill (Carcassona i Rasès) i que ella cedí en feu als vescomtes de Besiers i Agda, que hi actuaren de tutors. El mateix any passà a Catalunya, i confià el seu fill a la tutela del comte Guillem I de Cerdanya, i després a la del seu cunyat Berenguer Ramon II , que associà el jove comte al govern.

Vers el 1085 es tornà a casar —conservant, però, el títol de comtessa—, amb el vescomte Eimeric I de Narbona. Vídua (1105), retornà a Catalunya i fixà la residència al convent de Sant Daniel de Girona, que havia dotat ricament. Fundà el monestir de Valldemaria, prop d’Hostalric i d’on morí el seu primer marit. És soterrada a la seu de Girona, en un sarcòfag fet per Guillem Morei.