Filla gran del normand Robert d’Hauteville, dit Guiscard, duc de Pulla i de Calàbria, i de la princesa longobarda Sikelgaita de Salern. El 1078, amb la intervenció del papa, fou casada amb el comte Ramon Berenguer II de Barcelona, i es traslladà a aquesta capital. A Rodés, on s’estava a la residència de la seva cosina germana Mafalda de Sicília, muller de Ramon de Sant Gèli, comte de Roergue, infantà (1082) el futur Ramon Berenguer III de Barcelona, pocs dies abans de l’assassinat del seu marit.
El 1083 ja prenia disposicions sobre l’herència llenguadociana que havia pertocat al seu fill (Carcassona i Rasès) i que ella cedí en feu als vescomtes de Besiers i Agda, que hi actuaren de tutors. El mateix any passà a Catalunya, i confià el seu fill a la tutela del comte Guillem I de Cerdanya, i després a la del seu cunyat Berenguer Ramon II, que associà el jove comte al govern.
Vers el 1085 es tornà a casar —conservant, però, el títol de comtessa—, amb el vescomte Eimeric I de Narbona. Vídua (1105), retornà a Catalunya i fixà la residència al convent de Sant Daniel de Girona, que havia dotat ricament. Fundà el monestir de Valldemaria, prop d’Hostalric i d’on morí el seu primer marit. És soterrada a la seu de Girona, en un sarcòfag fet per Guillem Morei.