Professor a Zuric, Göttingen, Heidelberg i Berlín, el punt de partida de la seva filosofia és l’aplicació de la lògica a camps del pensament no directament relacionats amb el coneixement, com són les emocions i la voluntat. Construí un sistema dualista que exposà a Psychologie des emotionalen Denkens (‘Psicologia del pensament emocional’, 1908), An den Grenzen der Philosophie (‘Als límits de la filosofia’, 1909) i Philosophie der Wirklichkeit (‘Filosofia de la realitat’, 1926-35).