i catedral de Mallorca | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

catedral de Mallorca

Interior de la catedral de Mallorca
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Mallorca, situat entre el palau episcopal i l’Almudaina, d’una llargària de 109 metres.

Malgrat el llarg temps que durà la seva construcció (del s XIII al XVI), sempre es mantingué la mateixa línia del gòtic primitiu. L’inici de l’obra és desconegut. Després de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I (1229), hom utilitzà com a temple la mesquita principal, desapareguda al s XV, de la qual encara hi ha restes. El presbiteri o capella reial que la substituí fou enllestit al principi del s XIV. La darrera clau de la catedral actual fou col·locada el 1587, i el portal major, renaixentista, fou beneït el 1601. El 1332 el cor fou traslladat al mig de la catedral; el 1904, per iniciativa del bisbe Campins, fou tornat al lloc primitiu, i el presbiteri fou reformat, sota la direcció d’Antoni Gaudí. El magnífic portal del Mirador és obra del final del s XIV. El de l’Almoina és més simple, i d’un segle posterior. Entre els artistes que treballaren a la catedral figuren Guillem i Pere Morei, Guillem Sagrera i els seus descendents, Loert, Camprodon i d’altres. El 1851 fou construïda una nova façana, neogòtica, amb quatre torres, per substituir la renaixentista anterior, molt simple de línies. Hom respectà, però, l’antic portal major. El 1230 apareix ja un tal Jaume de Santa Eugènia com a canonge i procurador de l’Església de Mallorca, i el 1233 portà el títol de primer canonge i rector de la catedral, juntament amb mestre Joan, també canonge i procurador de Pere de Portugal. Gregori IX concedí al bisbe de Mallorca facultat per instituir un capítol segons el costum de les altres diòcesis de la corona catalanoaragonesa. El 1313 el nombre de canonges fou augmentat a 18, i a 22 el 1338, nombre mantingut fins al concordat del 1851. El museu de la catedral ocupa les sales capitulars antiga i moderna, la sagristia anomenada de vermells i els baixos de la casa de l’Almoina. Al mig de l’antiga sala capitular (s XV) hi ha el sepulcre del bisbe Gil Sanxis Munyós. Una monumental porta barroca dóna lloc a la nova sala capitular, construïda a la fi del s XVII. El claustre, barroc, fou acabat el 1707, i té galeries superiors posteriors. A l’arxiu capitular, el document més antic data del 1230; l’índex mòbil consta de 18 412 paperetes. L’arxiu fou ordenat, i en publicà el catàleg Josep Miralles i Sbert.

Col·laboració: 
LlPe
Llegir més...