Nebot de Pròsper de Bofarull. Es llicencià en dret el 1839. Aviat esdevingué deixeble i amic de Josep Arrau i Barba. Combaté en les milícies moderades del baró de Meer. Publicà Regeneración de la sociedad moderna por la industria, i col·laborà amb Joan Cortada i Sala . Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona (1847) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1848). Membre, també, de la de Belles Arts de Sant Jordi (1852), succeí Pau Milà i Fontanals en l’assignatura de teoria i història de les belles arts (1857-80). Fou director artístic del Teatre del Liceu des de la seva fundació. Publicà el text Teoría e historia de las bellas artes (1859), refós el 1874 ( Teoria estética de las artes del dibujo ). Tingué a càrrec seu el Museu d’Antiguitats de Santa Àgata. Fou també membre de l’Accademia Fiorentina del Disegno i de la de Belle Arti de Milà, des del 1876. Entre altres obres, publicà Museo europeo de pintura y escultura (1860), El arte en el teatro (1875) i alguns manuals d’arqueologia i de dibuix. Culminà la seva obra amb Las bellas artes (1875), a la qual seguí l’opuscle Las artes suntuarias (1880). Fou director de l’escola de Llotja (1880). Didàctic i conservador, fou un dels primers teòrics de l’art a Catalunya, l’equiparà a la religió i a la filosofia i el considerà fruit de la inspiració i no pas de la reflexió. Hereu, a través del natzarenisme, de certs postulats romàntics, no considerava objecte de l’art la imitació de la natura, sinó la seva idealització.
Josep de Manjarrés i de Bofarull.
© Fototeca.cat
Teòric i historiador de l’art.