D’infant treballà de moliner amb el seu oncle, al molí de Santa Creu (Borredà) i més tard al molí de la Verneda, a Barcelona. En iniciar-se la guerra del Francès, ingressà en l’exèrcit; el 1809 ja era capità d’una companyia que ell havia ajudat econòmicament a formar, i actuava al Baix Llobregat, on es distingí en la captura de 34 francesos, amb el carruatge i els criats del general Duhesme. El 1811 manà el Batalló de Caçadors Voluntaris de Catalunya; derrotà els francesos al pont de Molins de Rei, a Sant Boi i a la serralada de les Torretes (Martorell). El 1814 entrà a Barcelona i fou nomenat governador de la Ciutadella. Ascendit a general de brigada (1815), rebé la creu llorejada de l’orde de Sant Ferran. Durant el Trienni Liberal fou governador de la província de Tarragona. El 1827 contribuí a reprimir l’alçament dels Malcontents i derrotà Bussons a Castellar de N'Hug. El 1828 fou governador de Màlaga, i el 1832, de Cadis. Lluità en el bàndol isabelí contra els carlins. Fou ascendit a tinent general (1834) i fet capità general de Castella la Vella (1835), i derrotà els capitosts carlins Gómez, Merino i Basilio. El 1843 fou nomenat senador, el 1844 fou creat comte del Llobregat i nomenat capità general d’Aragó (1845), de València (1846 i 1847) i de Castella la Nova (1847).