Fill del rei Martí I de Catalunya-Aragó, dit l’Humà, i de Maria de Luna, dugué els títols de comte de Xèrica i de Luna. El 1390 es casà, després de la dispensa papal de parentiu prèvia, amb la reina Maria I de Sicília, i partí del port Fangós (Tortosa) amb una esquadra de cent vaixells i uns dos mil guerrers per recuperar Sicília, en revolta. Després d’una breu lluita, prengueren Palerm i s’adreçaren a Catània, i semblà que la pacificació de l’illa era un fet. L’any següent, però, una revolta general deixà reduït el territori fidel a Messina, Siracusa, els castells de Catània, Agosta i Termini, Licata i Castrogiovanni. Fou socorregut llavors pel vescomte Bernat de Cabrera amb un miler de combatents i, més tard, per Pere Maça amb vint-i-cinc galeres, el qual prengué Marsala i atenyé Catània quan alguns messinesos s’enduien pres a traïció l’infant Martí, que fou alliberat; la major part de l’illa fou reduïda el 1394. Esdevingut el seu pare rei de Catalunya-Aragó, restà sol a Sicília auxiliat per Guillem Ramon de Montcada, comte d’Agosta, el cardenal de Catània Pere Serra i Francesc Sagarriga com a consellers, i hagué de fer cara, fins el 1403, a diverses revoltes i dissensions, tant de sicilians com de catalans.
Vidu (1398) i hereu universal de la seva muller, per tal com no tenia cap fill viu, es casà el 1402, amb dispensa papal, amb Blanca de Navarra. El 1405 feu un breu viatge a Barcelona, visità Sardenya, Còrsega i Provença, i deixà la seva muller a Sicília com a vicària, governadora i administradora. Feu una expedició al nord d’Àfrica i recuperà Gerba. Poc temps després, el 1408, intentà de reduir Sardenya amb catorze vaixells i cinc-cents combatents i un fort exèrcit que li envià el seu pare, i aconseguiren la famosa victòria de Sanluri. Havent tornat a Càller, hi emmalaltí, segons sembla de pesta, i hi morí. Deixà només dos fills, il·legítims, de dues donzelles cataneses, Tarsia Rizzari i Agatuzza de Pesci: Frederic, a qui deixà el comtat de Luna, i Violant, respectivament. Deixà hereu universal el seu pare Martí l’Humà.