i Carmen Martín Gaite | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Carmen Martín Gaite

literatura lit
Escriptora castellana.
Salamanca, 8 de desembre de 1925 — Madrid, 22 de juliol de 2000

Casada amb Rafael Sánchez Ferlosio. Es donà a conèixer amb la novel·la curta El balneario (1954), descripció encertada d’ambients amb una prosa clàssica i acurada, i obtingué el premi Nadal (1957) amb la novel·la Entre visillos . Altres obres són Las ataduras (1960), col·lecció de relats, i les novel·les Ritmo lento (1963), Retahílas (1974), A rachas (1976; edició ampliada el 1986), El cuarto de atrás (1978), evocació màgica de la infantesa i les seves pors, Nubosidad variable (1992), retrat del món femení amb l’estratègia d’un joc de miralls i dos tipus de frustracions amoroses femenines, La Reina de las Nieves (1994), Lo raro es vivir (1996) i Irse de casa (1998). És autora, així mateix, dels assaigs Usos amorosos del dieciocho en España (1972), El cuento de nunca acabar (1983), Usos amorosos de la posguerra española (1987) i Desde la ventana. Enfoque femenino de la literatura española (1987). Autora també de les obres teatrals A palo seco (1987) i La hermana pequeña (1999), i del conte infantil Caperucita en Manhattan (1990). El 1994 fou guardonada amb el Premio Nacional de las Letras.

Llegir més...